dijous, 7 de juny del 2007

London Calling

Després de dies de reflexió, veient pros i contres, considerant diverses postures i meditant seriosament sobre el meu futur, he decidit marxar a London tres setmanetes per a apendre aquell meravellós idioma...

Sí, el dia trenta de setembre, definitivament, marxaré a Londres. Ja ho tinc tot clar i estic content de l'elecció, la gran ciutat m'espera.

En quatre mesos ja estaré per allí dalt, futur llunyà, però la decissió està presa.

En estos difícils moments en que has acabat la carrera i no saps molt bé cap a on marxar, que fer o de que viure, el millor és reflexionar i pensar, però sense deixar de fer coses que realment t'abelleixen i, esta és una d'elles.

Cal preocupar-se pel futur, però com diem al meu poble, no amargar-se.

Els hòmens han estat preparats per a pensar el futur com una terra promesa a la que sols arriben els herois, però la realitat és que al futur arriba qualsevol a un ritme de seixanta minuts per hora i seixanta segons per minut, faça el que faça.

Seguirem informant.


Salut.