Finalitza un cicle

Després d'una curta trajectoria com a 'bloquero', he decidit acabar per una temporada la meua dedicació al Bloc Lisèrgic. En breus dates repensarè l'organització del mateix i la direcció que m'agradarïa donar-li.

Accepte suggeriments.

Bon estiu.

Nihil ergo sum.

London Calling

Després de dies de reflexió, veient pros i contres, considerant diverses postures i meditant seriosament sobre el meu futur, he decidit marxar a London tres setmanetes per a apendre aquell meravellós idioma...

Sí, el dia trenta de setembre, definitivament, marxaré a Londres. Ja ho tinc tot clar i estic content de l'elecció, la gran ciutat m'espera.

En quatre mesos ja estaré per allí dalt, futur llunyà, però la decissió està presa.

En estos difícils moments en que has acabat la carrera i no saps molt bé cap a on marxar, que fer o de que viure, el millor és reflexionar i pensar, però sense deixar de fer coses que realment t'abelleixen i, esta és una d'elles.

Cal preocupar-se pel futur, però com diem al meu poble, no amargar-se.

Els hòmens han estat preparats per a pensar el futur com una terra promesa a la que sols arriben els herois, però la realitat és que al futur arriba qualsevol a un ritme de seixanta minuts per hora i seixanta segons per minut, faça el que faça.

Seguirem informant.


Salut.

Eleccions 07

Després d'uns dies xarrant amb gent de tots els colors, de vore el que ha passat a les grans ciutats valencianes, després de vore com supossats corruptes han aumentat el número de vots, després de vore com la promesa de portar a València grans esdeveniments esportius ha decidit part del vot i després de sentir moltes reflexions d'especialistes en sondetjos, mostres i estadístiques electorals al País Valencià, he arribat a la següent conclusió:

"Si els valencians foren negres, votarien al Ku Klux Klan"

***

Siniestro

Santiaguinho

Després de sis dies fugit de la capital del Turia, torne a estar per València, amb la calor que en estos dies ens invaix, amb eixe olor a paella i taronja, Benimaclet em torna a tindre.

'De congrés, estic de congrés' és el que li deia a tot el món i, no era mentida. El Fesabid 07 que s'ha cel·lebrat a Santiago de Compostel·la els dies 9, 10 i 11 de Maig ha sigut l'enllaç perfecte per a disfrutar de cinc o sis dies d'escapada, sis dies frenètics on la nit i el dia eren tot un.

Quin plaer poder sentir diverses cançons seguides de Siniestro Total, sentir com la gent cridava 'Miña terra galega, donde el cielo es siempre gris, miña terra galega que duro es estar lejos de ti, lejos de ti!!' Quins temps aquells en que la moguda ens invaïa, la moguda viguesa que ens va donar grans grups, com es el cas dels Siniestro.

Quin menjar, quina gent, quina terra i quina ciutat, els universitaris per tot arreu, barretjats amb els peregrins que poc a poc anaven arribant, la ciutat plena de 'fesabiders' amb ganes de completar amb èxit el congrés paral·lel que se celebrava, el 'FestaVip 07', èxit que sense cap mena de dubte conseguírem.

I com no, allò de la queimada, el conxuro i les gaites, Tot junt barretjat, és Santiago.

Amb la llum apagada i amb una flama a la mà, cal que pronuncieu les següents paraules, mentre la queimada crema:

Mouchos, coruxas, sapos e bruxas.

Demos, trasnos e dianhos, espritos das nevoadas veigas.

Corvos, pintigas e meigas, feitizos das mencinheiras.

Pobres canhotas furadas, fogar dos vermes e alimanhas.

Lume das Santas Companhas, mal de ollo, negros meigallos, cheiro dos mortos, tronos e raios.

Oubeo do can, pregon da morte, foucinho do satiro e pe do coello.

Pecadora lingua da mala muller casada cun home vello.

Averno de Satan e Belcebu, lume dos cadavres ardentes, corpos mutilados dos indecentes, peidos dos infernales cus, muxido da mar embravescida.

Barriga inutil da muller solteira, falar dos gatos que andan a xaneira, guedella porra da cabra mal parida.

Con este fol levantarei as chamas deste lume que asemella ao do inferno, e fuxiran as bruxas acabalo das sas escobas, indose bañar na praia das areas gordas.

¡Oide, oide! os ruxidos que dan as que non poden deixar de queimarse no agoardente, quedando asi purificadas.

E cando este brebaxe baixe polas nosas gorxas, quedaremos libres dos males da nosa ialma e de todo embruxamento.

Forzas do ar, terra, mar e lume, a vos fago esta chamada: si e verdade que tendes mais poder que a humana xente, eiqui e agora, facede cos espritos dos amigos que estan fora, participen con nos desta queimada.

Societat de consum

Després d'una forçada vesprada de compres, he arribat a serioses deduccions sobre el que som i sobre el que fem.

Necessite pensar-ho tot bé.

Ens veiem.

Liverpool a la final

Esta nit s'ha decidit el primer finalista de la Champions league. Serà l'espanyolitzat Liverpool de Rafa Benitez, entrenador molt volgut per ací per València.

Era fàcil adivinar que Benitez trionfaria, no sé a qui li s'ocorregué allò de deixar-lo anar, però bé, sempre estarem amb tu Rafa, mai caminaràs sol! La seriositat i la teua honestitat és el que t'ha fet gran.

Després del temps reglamentari, el resultat d'un a zero, empatava l'eliminatoria. Després d'una vibrant pròrroga, s'ha decidit el finalista mitjançant el punt de penal i, ací, els de Benítez no han fallat.

Enhorabona i a per ells!

El PP tancarà demà TV3 a Alacant

El Govern Valencià ha notificat a Acció Cultural del País Valencià que demà divendres 27 d'abril, a les 11 hores, tancarà el repetidor que l¹entitat té a la Serra de Carrasqueta, al terme municipal de Xixona. Per aquest motiu, ACPV ha convocat una concentració demà 27 d¹abril de 2007, a les 10 del matí, a les instal·lacions de reemissor de la Serra de la Carrasqueta.

Aquesta mesura es pren després que el Jutjat del Contenciós-Administratiu d¹Alacant autoritzara la Generalitat Valenciana a accedir a aquestes instal·lacions, en una decisió totalment oposada a la que ha pres el jutjat homònim de València.

Com informàvem fa una dies, la jutgessa de València va negar l'autorització a entrar al reemissor que ACPV té al Mondúver, prevista per al 25 d'abril al·legant que aquest mesura provisional contradeia drets fonamentals, com ara el dret a la llibertat d'informació o la pluralitat infomativa.

Tanmateix, la responsabilitat última de fer efectiva aquesta autorització, contrària al sentir de la gran majoria de la societat valenciana, la té la Generalitat Valenciana. Igualment, i malgrat les declaracions del conseller Vicent Rambla a favor d'un acord de reciprocitat entre els governs valencià i català, la decisió de tancar demà el repetidor de la Carrasqueta demostra la nul·la voluntat del PP valencià per arribar a una acord amb la Generalitat de Catalunya efectiu i possitiu per ambdues parts.

Davant aquesta situació, ACPV no pot, per responsabilitat cívica, mantenir-se passiva. Per aquest motiu, i davant aquest greu atemptat als drets fonamentals dels valencians i valencianes, ha convocat una concentració demà 27 d'abril de 2007, a les 10 del matí, a les instal·lacions de reemissor de la Serra de la Carrasqueta.

Cal deixar palesa la indignació de milers de valencians i valencianes que veuran restringits els seus drets més elementals, com ara el dret a la llibertat d'expressió i a la pluralitat informativa. Representants polítics, sindicals, culturals i cívics han confirmat la seua presència. (...)

Llegir noticia completa publicada a L'Avanç

300 anys després

En la Batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes de Felip V derroten les de l'arxiduc Carles d'Àustria, cosa que comportarà que Castella ocupe el Regne de València per dret de conquesta (guerra de Successió), perdent així el Regne de València tots els furs concedits fins a la data i l'implantació dels Decrets de Nova Planta.

Hui mateix s'han complit 300 anys d'aquella batalla en la que els valencians perguerem tot el que teníem, diversos actes es celebraran arreu del Pais Valencià per conmemorar aquella data i reinvindicar la nostra identitat com a poble. El moment clau serà dissabte 5 de maig, amb la manifestació del 25 d'abril amb el lema '1707-2007: Ja n'hi ha prou!'



Tres-cents anys després vivim a un territori en el que es continua menyspreant la nostra llengua, les nostres costums i la nostra identitat, una època en el que defensar la terra o les nostres llibertats ens porta a ser uns èssers extranys, les institucions no fan res per conservar allò que és nostre, al contrari, son les principals culpables de la nostra progressiva pèrdua d'identitat.



I, així i tot, continue pensant que es possible.



Salut.

Dimas Gonzàlez es presenta com a candidat

Segons ha publicat hui el diari electrònic vilaweb.cat a la seua secció d'Ontinyent ( www.vilaweb.cat/ontinyent ), Dimas González, regidor trànsfuga a l'ajuntament de Bocairent, ha aconseguit les 38 signatures necessàries per poder presentar una agrupació d'electors a les eleccions locals de Bocairent.

Dimas, després de renunciar a l'alcaldia, va facilitar l'accés al PP, a canvi de convertir-se en el regidor d'Urbanisme i estar alliberat. Ara encapçala una llista d'agrupació d'electors que no s'ha donat a conéixer però que es va presentar dilluns a la Junta Electoral de zona, a Ontinyent.

Després d'una legislatura marcada pels desgavells, ara ens ve als ciutadans el torn d'escollir els nostres representants, intentar que els pròxims quatre anys no siguen com els passats, intentar que la vida política discórrega sense 'politicus' que es pensen que la política és un joc polítics als que no els interessa altra cosa que el seu propi benefici.

Necessitem polítics implicats realment pel poble, per Bocairent, polítics que estimen el que fan, que estimen ajudar a la gent i, sobretot bona gent.

La política a nivell local està un tant desgastada, els partits que es presenten han de tornar a fer creure a la gent que la política és necessària, que ens hem d'implicar tots en ella, però la realitat es que en els darrers quatre anys han desgastat en exces la confiança que els ciutadans tenien en esta.

Sincerament, m'alegre que s'haja presentat aquesta nova candidatura, perque ningú millor per a jutjar el que ha fet Dimas els darrers quatre anys que els poble exercint el seu dret a vot.

M'agradarïa dessitjar-li a Dimas la mateixa sort que ell li va dessitjar a Bocairent en el seu dia.

València.

No sé que dir, que pensar o que fer, així que no vaig ni a dir ni a fer res, sols pensaré però no ho expresaré.

Salut.

Un sonido muy lejano.

Grans.

Miña Terra Galega

Els pròxims 9, 10 i 11 de maig es celebren a Santiago de Compostel·la les dècimes jornades espanyoles de Documentació FESABID 2007. El lema d'aquestes jornades és "E-informació: integració y rentabilitat en un entorn digital"

Una nodrida representació de documentalistes valencians participarà com a voluntariat en aquestes jornades.

Estudiants, parats, becaris i demés documentalistes de la Universitat Politècnica de València, entre els quals tinc l'honor d'incluir-me, viatjarà el pròxim 8 de maig direcció Santiago de Compostela per a participar en estes jornades com a voluntaris.

Paral·lelament es celebrarà la fira DOCUMAT, on s'oferiran els últims avanços del sector documental i on esperem trobar feina (...)

Serà una mena de viatge de final de carrera amb un tò de seriositat, cumplirem amb les nostres obligacions com a Voluntariat disfrutant de la monumental i esplèndida Santiago de Compostela, apendrem i ens assabentarem de com està el nostre mon, de vegades utòpic, més enllà del Poli.

Mai he estat a Galicia, espere que no em defraude, espere sentir l'aroma d'eixa moguda que va apareixer als anys 80 a Vigo, espere que el seu aroma arribe fins a Santiago i disfrutem d'un viatge perfecte.

Galicia, com cantaven els Siniestro Total, la terra on els pins es queixen, la plutja és art, el cèl és sempre gris, la terra on el mateix Deu es va quedar a descansar, miña terra galega és dur estar lluny de tu.

Les tres del matí d'un dimecres

Quan comence a escriure son les 3 i 4 minuts de la matinada de hui dijous, no sé a quin hora acabaré d'escriure, coi, he de ficar-me a currar a les 9, com estem??

Cervessetes i intents 'd'absentar-se' no fructificats, xarrem del Glop, evidentment. Situat a Benimaclet és un dels llocs més emblemàtics del barri, bona música i ambient agradable, menys quan estan els de blau a la porta.

La porta de l'esglèsia mira a la plaça on decenes de joves xarren, riuen i deixen anar la imaginació, xarrem de la plaça de Benimaclet, on està situat el Glop.

Podíem xarrar de tantes coses meravelloses que ho faríem etern, però crec que després de no haver-me 'absentat' al Glop, ho faré ara, marxant cap al llit, amb pas lent i silencios per tal de no despertar a les persones que rauen dormides, però si ho penses bé, visca la nit!!! a dormir de dia!!

Ens vegem a la plaça de Benimaclet, al Glop.

Salut!

(perdoneu per la meua falta de coherència, però vinc del Glop i vaig bufat. Per cert, acabe d'escriure a les 3 i 20 de la matinada)

'Sangre, sudor y lágrimas'

foto: marca.com

El València club de futbol perd en un enfrontament al que aplegava minvat per les baixes.

Després de lo vist en el camp de Mestalla, hem d'estar orgullosos, els que som valencianistes, d'haver fet el paper que s'ha fet, ja que amb les baixes que l'equip té s'ha aconseguit eliminar a tot un Inter i ben a prop s'ha estat de fer lo mateix amb el poderós Chelsea d'Abramovich.

Ahir es va vorer clarament lo 'cascats' que estan alguns dels jugadors, no podien ni córrer i pense que en un partit d'estes característiques es dona sempre el 110% amb la màxima intensitat possible. Ahir va quedar patent que alguna cosa falla.

Però bé, el valència cf no és més de lo que és, no podem exigir més a un equip que ho dona tot en el camp, que el seu fort ha sigut la intensitat, amb la qual feia oblidar les baixes, però clar, tot té un límit.

Sols esperar que l'any vinent tornem a estar a la Champions i sols demane una cosa, que amb l'equip que enguany té el valència, les lesions el respecten i de segur que donarà guerra.

Amunt València!

Pluja, verd i rom

Un any més, als dies estos que se celebra a tot el territori la Pasqua o la Setmana Santa, encara no sé jo quin dels dos termes utilitzar, ha plogut. Pareix que no, però és un factor important per a disfrutar d'uns dies de vacances.

Bé, després d'uns anys d'inactivitat 'Mariolenca', he tornat a disfrutar de la pau i tranquil·litat entre pins, entre la fauna i flora de la Mariola i, entre tabals, djembés, bombos i guitarres que ens han acompanyat tots estos dies. De tranquil·litat res, tinc el cap fet un perol.

En estos dies em ve al cap el viatge a Amsterdam de fa dos anys, recorde Paris, recorde Roma i recorde Bologna, destins dels passats dos anys en estes dates, enguany, per qüestions purament econòmiques, no he pogut ampliar esta llista però, tot esdevindrà.

I res, paelles, 'torraes' i bon menjar a pesar de ser nosaltres, per la nit un bon rom i concerts de percussió o de guitarra depenent del dia. Molt bé tot, bones pasques i fins l'any que ve.

Silva, doctor en Europa

Bonic gol per a un bon partit. Estem ahí.

I ara toca celebrar-ho!

Però, que fem de Vicente? Mala sort o cristal de Bohemia? This is the question.

Enhorabona pel partit.

Una de futbol

Quan escric estes paraules no sé el que ocorrerà al partit, però sens dubte el somni no el lleva ningú.

I no, no estic boig, soc un valencianista convençut, crec en les possibilitats de l'equip i estic boig per celebrar una Champions league. I que tenim que fer!

Es prou per a que demà a este hores estiga borrant este missatge per vergonya, però espere estar penjant-ne un altre en el que escriuré com d'alegre estic i les casalles que em vaig fer per celebrar-ho.

El desenllaç està nit.

Vixca el futbol!

Huhah!

Una més de la política local

La dona de l'actual regidor d'urbanisme i exalcalde del municipi, alça un xalet en sol no urbanitzable amb el beneplàcit de l'actual alcalde de Bocairent.

Segons informa hui dimarts el diari Levante-emv, i segons han fet públic els partits de l'oposició, la dona de Dimas Gonzàlez (actual regidor d'urbanisme i anterior alcalde del municipi) s'està construint un xalet en sol no urbanitzable a la partida de La Frontera, al terme municipal de Bocairent. Segons s'informa, la llicència d'obres fou concedida per l'actual alcalde del Pp, Juan B. Sanchis, deixant a banda les recomanacions legals del mateix secretari de l'ajuntament.

En la parcel·la en qüestió es permet unicament la construcció de vivendes per a ús agrícola i en este cas hauria d'haver-se sol·licitat un informe a la Conselleria d'Agricultura, cosa que no s'ha fet. Tots recordem com, gracies a l'abstenció de Dimas junt amb un altre ex regidor del PSPV, l'alcaldia va passar a mans del Pp, així com la Mancomunitat de la Vall d'Albaida després d'una serie de fets que preferisc no recordar.

La veritat es que tot açò pareix que siga el pagament d'un preu polític previament estipulat i pactat, un preu polític que pagarem tots els bocairentins.

Falta un mes i poc més per a les properes eleccions municipals i espere que la gent s'adone de tot el que ha passat al poble i del que ha de fer, tal volta tots son culpables de la situació política d'aquestos quatre anys, però hi han partits que han rectificat i altres que no, això es pot veure clarament a les llistes que van eixint.

Ens queda el consol de creure que algun dia es farà justicia i definitivament tots aquells que han estat aprofitant-se del poble acabaran als tribunals i ens tornaran allò que ens han llevat, la nostra dignitat com a poble.

Una d'espeleo. (II)

The Sarsa's Cavern-icoles

Dins la Sarsa, a una sala que no sé com s'anomena, però si es fixeu, una densa boira ens invaïa. Collons, si hi havien uit persones fumant ahí dintre!!!

Una de les coses més curioses es vore dins la cova signatures de gent que havia entrat feia algun temps, hi havia una signatura de l'any 69, i diferents pintades de centres excursionistes com el de Bocairent i altres. Una cova concorreguda sense cap dubte i, amb la seua propia historia.

Una d'espeleo. (I)

Dissabte, moments abans de la degustació d'una molt bona paella, ens acostàrem a la Cova de la Sarsa, férem per uns moments d'experts espeleòlegs a un dels llocs més meravellosos del terme de Bocairent.


Dissabte 8:30 - 9:00 a.m., cafeteria Vicentet, Bocairent.

Jo, evidentment, vaig esperar que el 'convoi' passara per davant de ma casa per tal d'unir-me; això de caminar de matí...


La qüestió és que cap a les 10 del matí ens presentàrem davant de la Cova de la Sarsa, amb les nostres llonganisses, fuets, formatges i alguna birra disposats a ingerir alguna cosa abans d'endinsar-nos a la cova. Que si ens van disposar... menut esmorçar!


Ens vam preparar a consciència, portàvem roba de més i una bona il·luminació, així com el més important de tot, un expert en la matèria. Per un dia anàvem a ser espeleòlegs, anàvem a endinsar-nos al meravellós món subterrani, al cor del globus. Salvant les distàncies, jeje.


Cap a les 10:45 a.m començàrem la ruta.


El que va ocórrer després? -Tranquils.

Així va la política local.

El govern municipal de Bocairent es nega a debatre una moció per detindre la instal·lació d'una línia elèctrica per al xalet de la dona de l'exalcalde

Els partits de l’oposició a l’ajuntament de Bocairent, PSOE, Bloc i EUPV, han criticat que el PP i els dos regidors trànsfugues es negaren a debatre la moció que van presentar dijous 29 de març al ple, per detindre amb caràcter preventiu la instal·lació d’una línia elèctrica destinada a la casa que s’està construint la muller de l’exacalde i regidor trànsfuga, Dimas González, en terrenys de zona agrícola.

Segons han denunciat els partits de l’oposició, l'alcalde Juan Sanchis va signar el permís que autoritzava l'esposa de Dimas González a fer-se un xalet en uns terrenys a la zona de la Frontera, a Bocairent, permís que no té informe favorable del secretari interventor, ja que l'ordenament urbanístic actual només hi permet fer una construcció de caràcter agrícola. Aquests partits consideren que aquest permís és ‘un pagament més del pacte que va fer amb Dimas González per a accedir a l'alcaldia’. El Bloc i EUPV han posat els fets en mans dels seus gabinets jurídics per si s'ha incorregut en alguna conducta delictiva.

Quant a la línia elèctrica que es pretenia paralitzar amb la moció, la va autoritzar l'actual regidor d'Urbanisme i Medi Ambient, que és el propi Dimas González. La línia travessa una zona agrícola, i el propi regidor havia negat anteriorment a desenes de veïns la possibilitat de instal·lar-se la llum elèctrica o l'aigua potable.


Publicat a bocairent.net

El Bloc s'uneix al Pspv-psoe fent oficial el nom del candidat

El Bloc Nacionalista Valencià ha fet públic el nom del candidat per a les properes eleccions locals.

Manel Delgado Sanchis, llicenciat en filologia per la Universitat de València serà el cap de llista dels nacionalistes valencians a Bocairent. Manel compta amb el suport de tot el col•lectiu de Bocairent que va recolzar la seua candidatura en assemblea.

El candidat té 35 anys i va estar un del fundadors de la colla de dolçainers de Bocairent, havent sigut també secretari de la Federació Valenciana de Dolçainers i Tabaleters. Va formar part de la llista d’Unitat del Poble Valencià a les eleccions municipals de 1995. Als primers llocs de la llista l’acompanyen Rosa López Prats, com a segona, i Josep Lluís Pascual Soler, en el tercer. Delgado va afirmar davant dels militants que ‘vol aconseguir que la gent confie en la política municipal després dels desficacis produïts a l’Ajuntament i que ara és el moment del BLOC al nostre poble, ara és l’hora de treballar i acceptar el repte de l’alcaldia a Bocairent’.

Ànims Wayne!

Font: Edició local del Bloc de Bocairent.

'Cannabis Parade 2007' a Torrevieja

Més informació: http://www.cannabiscafe.net/foros/showthread.php?t=72625


Salut!

Comença la carrera electoral

Dissabte a la nit va ser presentada al restaurant Gràcia de Bocairent, la candidatura del PSPV bocairentí per a les pròximes eleccions locals.

Segons informa la plana web bocairent.net, la llista presentada combina membres procedents d’una gran varietat de sectors socials i econòmics. L'encapçala Josep Vicent Ferre Domínguez, seguit per Josep Molina, Noelia Vañó, Carmen López, Olga Vanyó, Antonio Gisbert, Àngela Vanyó, Antonio Santonja, Ramón Molina, Pepa Bodí i Leandro Santonja; com a suplents apareixen Robert Asensio, Mª Carmen Gimeno i Vicent Silvestre.

A l'acte van acudir diversos alcaldes socialistes així com els diputats socialistes Jaenette Segarra i Josep Camarasa, acompanyats d'un centenar de veïns de Bocairent.

El candidat va fer palesa la necessitat de “guanyar-se la confiança dels ciutadans, que han de tornar a creure en els seus regidors i regidores, amb una forma de govern participativa i propera al poble”.

Que així siga.

Una volta més, la Mariola en flames

Dissabte, dia 24 de març, un incendi de reduïdes dimensions va afectar part del paratge natural de la Serra Mariola, al terme municipal de Bocairent.

Dissabte de matí, un incendi forestal declarat a la serra Mariola, a la part dreta de la pujada al repetidor va cremar una xicoteta extensió de matolls i algun pí. L'incendi, les causes del qual no estan clares, es va declarar sobre les 10 del matí a una zona de no difícil accés, a uns cinc metres del camí que puja al repetidor de Bocairent. Un intens vent bufava a eixes hores del matí però a la zona, el vent no entrava, relliscava per dalt i així fou més fàcil controlar les flames tot i el vent que bufava.

Dos helicòpters i quatre camions de bombers, així com una brigada forestal, participaren en les tasques d'extinció del mateix, quedant rapidament controlat i per sort sofocat.

Bombers desplegats a la zona comentaven la deficient política de netetja dels boscos, ja que la zona haguera pogut estar neta, era a la vora d'un camí i, a Bocairent hi ha brigada que s'encarrega d'açò. Esperem que mai torne a passar i es mantinguen nets els boscos. És qüestió de tots.

Falles 07

València, dissabte 17 de març de 2007.

En plenes falles, als carrers de la capital del Turia, gent acostumada a la festa de Moros i Cristians, caminava lentament a allò que després anomenaríen 'Gran Festa'.

Les falles de 2007 ja han arribat, eixirem? -Hui dimecres no hi haurà res, comentava l'altre. Menys mal.

València estava de gom a gom, la gent invaia els carrers i les places; ja dimecres, l'ambient era increible. Dimecres, Dijous, Divendres i quin dissabte, mare! A les 10 del matí vam dir prou, després d'unes llargues negociacions. La festa a Le Club era molt bona, la musica quasi perfecta (Blascaes). Dos cançons ens marcaren durant tota la nit, la primera i, més important, és una que coneixem la melodia però no se'n recordem mai com era i tampoc com és diu. Però quan se'n tornem a recordar m'apunte la melodia! L'altra és una cançó de la banda sonora de Trainspotting el 'Lust For Life' d'Iggy Pop. Increibles moments.

Birres a 4 dòlars i els cubates a 7 no convidaven a la seua ingesta, però ferem un esforç aprofitant la consumició de l'entrada i fent-se alguna birra. J & B per al matí, per a esmoçar (no, 'pa desampalagar', en raó tenien la llengua verda!), provinent de Massanassa, La Monja i...rasss Carmen Adela Adelaida (la del mosquet). Fins i tot la monja, no esta un altra, es va esglaiar!!!

Però, tu qui eres?

JAM Montoya

MERIDA.- El PP d'Extremadura ha denunciat que l'Editora Regional (ERE), dependent de la Conselleria de Cultura, ha publicat dos llibres amb "pornografia catòlica", amb fotos que tenen Jesucrist i altres figures del cristianisme de protagonistes, i per això ha exigit al Govern extremeny que ho reprovi.

En les obres In Breeding 1995-1998 i Sanctorum, totes dues de J. A. M. Montoya i la primera d'elles prologada pel conseller de Cultura, Francisco Muñoz, apareixen "fotografies atemptatòries contra les icones més sagrades de l'Església catòlica", segons el portaveu regional del PP, José Antonio Monago.

Monago ha aclarit que la seva crítica no es dirigeix contra l'autor, que és lliure a l'hora de materialitzar la seva creació, sinó contra la Conselleria de Cultura per haver editat, amb fons públics i aquestes publicacions.

Pròleg del conseller de Cultura

El portaveu popular ha considerat "denigrant" que In Breeding 1995-1998 hagi estat prologada pel conseller de Cultura, que segons ell "ha de ser reprovat" perquè l'obra és "un atemptat cap a la sensibilitat ètica i estètica de gairebé tots els extremenys". Monago ha demanat que el president de la Junta, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, "prengui mesures" contra Muñoz.

El Grup Popular ha sol·licitat la compareixença de Muñoz al Parlament perquè expliqui els criteris que segueix la conselleria a l'hora d'elaborar la seva oferta cultural.

"És especialment important que el diner públic s'hagi destinat a pornografia utilitzant elements religiosos", ha asseverat el portaveu del PP, que ha demanat a aquells "que es van donar cops en el pit" arran de la publicació d'unes caricatures del profeta Mahoma que facin el mateix ara.

El PP va tenir coneixement d'aquestes obres fa un mes, encara que Sanctorum va ser editada el 2003 i In Breeding 1995-1998 el 1998.

Font: EFE

De Copes?

El locutor de la Cadena COPE espanyola César Vidal, en una conversa amb lectors del diari digital ultradretà LibertadDigital, va dir que considerava que un valencià que es considera nacionalment català és com "un jueu que fos admirador d'Adolf Hitler".

César Vidal es va referir també l'acte d'homenatge a l'expresident de la Generalitat de Catalunya afusellat per Franco, Lluís Companys, tot dient "que nazi que sembla ... ni Goebbels amb Leni Riefenstahl"; Vidal comparava així l'acte d'homenatge, fem amb torxes, amb el ministre de propaganda del III Reich a l'Alemanya nazi, Joseph Goebbels (a qui se li atribueix la frase 'una mentida repetida mil vegades esdevé una veritat', i amb Leni Riefenstahl, actriu i cineasta alemanya, cèlebre per les seves produccions cinematogràfiques durant l'Alemanya nazi.

Vidal, que també és el director del programa La Linterna de la mateixa Cadena COPE col·labora habitualment en aquest diari digital que dirigeix el també locutor de la COPE Federico Jiménez Losantos, conegut pel seu fervent espanyolisme i anticatalanisme que diàriament duu a la pràctica tant des de LibertadDigital com des de la cadena episcopal espanyola. L'estil amb què Losantos duu a terme la seua feina li ha comportat forces denúncies -tant pels seus continguts, sovint falsos o tergiversats, com directament pels insults que empra-. Recentment s'ha rumorejat que els responsables de la Conferència Episcopal Espanyola podrien no renovar-li el contracte, que finalitza d'ací uns mesos.



by Racó Català

Simbologia 'Jassauesca'

Dos son els símbols que ens han seguit durant la nostra trajectoria esportiva, la camiseta, el nostre primer i per a molts últim equipatge esportiu i aquell mono que ens va tocar a la Fira de Sant Antoni i que es va convertir sense buscar-ho en la nostra mascota.

La camiseta la compràrem de la desapareguda 'esports Cantos', la tenda d'esports que teniem i seguim tenint, però amb uns altres propietaris, a Bocairent. Ens va costar un grapat de pesetes, però que pagàrem gustosament perque creiem en les nostres possibilitats a les Jornades Esportives de Bocairent.


En un primer moment es va formar un equip anomenat 'No Somos Pijos', amb camiseta lila i pantalons taronja, però de seguida ens donàrem compte que lo nostre anava per a 'cracks' i ens ferem un bon equipatge. Finalment decidírem mantindre el taronja dels pantalons per a la nova camiseta del nou equip, anomenat per a sempre 'Jassau'.


La camiseta, taronja, ve decorada a la part de les manegues amb requadres blancs i blaus simbolitzant alguna cosa, però que la compràrem perque ens va agradar.


El nostre patrocinador, la marca esportiva Luanvi, ha desestimat renovar-nos el contracte, per la qual cosa hem decidit equipar-nos amb un altra marca, seguint sempre el color taronja que portem des de menuts.


Estem escoltant ofertes de patrocini.



Penya Jassau.

El Retorn de Jassau

Després de 10 anys d'inactivitat conjunta, este any ens retrobarem tots, formarem un altra vegada aquell temut equip de futbol, futbol 7 i futbet que tant va il·lusionar i que quedà en això.

Després de 10 anys de festa, de 10 anys d'inactivitat esportiva, hem decidit tornar a formar aquell equip anomenat "Jassau" que va participar a les diverses temporades de les Jornades Esportives Bocairentines.

D'aquell mític equip quedem tots, millor o pitjor parats.. uns bohemis i vividors, els altres igual, amb més o menys pantxa, monyo... però tots junts ens retrobarem al camp i guanyarem, almenys un partit, no ho dubteu.

Penya Jassau.