Finalitza un cicle

Després d'una curta trajectoria com a 'bloquero', he decidit acabar per una temporada la meua dedicació al Bloc Lisèrgic. En breus dates repensarè l'organització del mateix i la direcció que m'agradarïa donar-li.

Accepte suggeriments.

Bon estiu.

Nihil ergo sum.

London Calling

Després de dies de reflexió, veient pros i contres, considerant diverses postures i meditant seriosament sobre el meu futur, he decidit marxar a London tres setmanetes per a apendre aquell meravellós idioma...

Sí, el dia trenta de setembre, definitivament, marxaré a Londres. Ja ho tinc tot clar i estic content de l'elecció, la gran ciutat m'espera.

En quatre mesos ja estaré per allí dalt, futur llunyà, però la decissió està presa.

En estos difícils moments en que has acabat la carrera i no saps molt bé cap a on marxar, que fer o de que viure, el millor és reflexionar i pensar, però sense deixar de fer coses que realment t'abelleixen i, esta és una d'elles.

Cal preocupar-se pel futur, però com diem al meu poble, no amargar-se.

Els hòmens han estat preparats per a pensar el futur com una terra promesa a la que sols arriben els herois, però la realitat és que al futur arriba qualsevol a un ritme de seixanta minuts per hora i seixanta segons per minut, faça el que faça.

Seguirem informant.


Salut.

Eleccions 07

Després d'uns dies xarrant amb gent de tots els colors, de vore el que ha passat a les grans ciutats valencianes, després de vore com supossats corruptes han aumentat el número de vots, després de vore com la promesa de portar a València grans esdeveniments esportius ha decidit part del vot i després de sentir moltes reflexions d'especialistes en sondetjos, mostres i estadístiques electorals al País Valencià, he arribat a la següent conclusió:

"Si els valencians foren negres, votarien al Ku Klux Klan"

***

Siniestro

Santiaguinho

Després de sis dies fugit de la capital del Turia, torne a estar per València, amb la calor que en estos dies ens invaix, amb eixe olor a paella i taronja, Benimaclet em torna a tindre.

'De congrés, estic de congrés' és el que li deia a tot el món i, no era mentida. El Fesabid 07 que s'ha cel·lebrat a Santiago de Compostel·la els dies 9, 10 i 11 de Maig ha sigut l'enllaç perfecte per a disfrutar de cinc o sis dies d'escapada, sis dies frenètics on la nit i el dia eren tot un.

Quin plaer poder sentir diverses cançons seguides de Siniestro Total, sentir com la gent cridava 'Miña terra galega, donde el cielo es siempre gris, miña terra galega que duro es estar lejos de ti, lejos de ti!!' Quins temps aquells en que la moguda ens invaïa, la moguda viguesa que ens va donar grans grups, com es el cas dels Siniestro.

Quin menjar, quina gent, quina terra i quina ciutat, els universitaris per tot arreu, barretjats amb els peregrins que poc a poc anaven arribant, la ciutat plena de 'fesabiders' amb ganes de completar amb èxit el congrés paral·lel que se celebrava, el 'FestaVip 07', èxit que sense cap mena de dubte conseguírem.

I com no, allò de la queimada, el conxuro i les gaites, Tot junt barretjat, és Santiago.

Amb la llum apagada i amb una flama a la mà, cal que pronuncieu les següents paraules, mentre la queimada crema:

Mouchos, coruxas, sapos e bruxas.

Demos, trasnos e dianhos, espritos das nevoadas veigas.

Corvos, pintigas e meigas, feitizos das mencinheiras.

Pobres canhotas furadas, fogar dos vermes e alimanhas.

Lume das Santas Companhas, mal de ollo, negros meigallos, cheiro dos mortos, tronos e raios.

Oubeo do can, pregon da morte, foucinho do satiro e pe do coello.

Pecadora lingua da mala muller casada cun home vello.

Averno de Satan e Belcebu, lume dos cadavres ardentes, corpos mutilados dos indecentes, peidos dos infernales cus, muxido da mar embravescida.

Barriga inutil da muller solteira, falar dos gatos que andan a xaneira, guedella porra da cabra mal parida.

Con este fol levantarei as chamas deste lume que asemella ao do inferno, e fuxiran as bruxas acabalo das sas escobas, indose bañar na praia das areas gordas.

¡Oide, oide! os ruxidos que dan as que non poden deixar de queimarse no agoardente, quedando asi purificadas.

E cando este brebaxe baixe polas nosas gorxas, quedaremos libres dos males da nosa ialma e de todo embruxamento.

Forzas do ar, terra, mar e lume, a vos fago esta chamada: si e verdade que tendes mais poder que a humana xente, eiqui e agora, facede cos espritos dos amigos que estan fora, participen con nos desta queimada.

Societat de consum

Després d'una forçada vesprada de compres, he arribat a serioses deduccions sobre el que som i sobre el que fem.

Necessite pensar-ho tot bé.

Ens veiem.

Liverpool a la final

Esta nit s'ha decidit el primer finalista de la Champions league. Serà l'espanyolitzat Liverpool de Rafa Benitez, entrenador molt volgut per ací per València.

Era fàcil adivinar que Benitez trionfaria, no sé a qui li s'ocorregué allò de deixar-lo anar, però bé, sempre estarem amb tu Rafa, mai caminaràs sol! La seriositat i la teua honestitat és el que t'ha fet gran.

Després del temps reglamentari, el resultat d'un a zero, empatava l'eliminatoria. Després d'una vibrant pròrroga, s'ha decidit el finalista mitjançant el punt de penal i, ací, els de Benítez no han fallat.

Enhorabona i a per ells!

El PP tancarà demà TV3 a Alacant

El Govern Valencià ha notificat a Acció Cultural del País Valencià que demà divendres 27 d'abril, a les 11 hores, tancarà el repetidor que l¹entitat té a la Serra de Carrasqueta, al terme municipal de Xixona. Per aquest motiu, ACPV ha convocat una concentració demà 27 d¹abril de 2007, a les 10 del matí, a les instal·lacions de reemissor de la Serra de la Carrasqueta.

Aquesta mesura es pren després que el Jutjat del Contenciós-Administratiu d¹Alacant autoritzara la Generalitat Valenciana a accedir a aquestes instal·lacions, en una decisió totalment oposada a la que ha pres el jutjat homònim de València.

Com informàvem fa una dies, la jutgessa de València va negar l'autorització a entrar al reemissor que ACPV té al Mondúver, prevista per al 25 d'abril al·legant que aquest mesura provisional contradeia drets fonamentals, com ara el dret a la llibertat d'informació o la pluralitat infomativa.

Tanmateix, la responsabilitat última de fer efectiva aquesta autorització, contrària al sentir de la gran majoria de la societat valenciana, la té la Generalitat Valenciana. Igualment, i malgrat les declaracions del conseller Vicent Rambla a favor d'un acord de reciprocitat entre els governs valencià i català, la decisió de tancar demà el repetidor de la Carrasqueta demostra la nul·la voluntat del PP valencià per arribar a una acord amb la Generalitat de Catalunya efectiu i possitiu per ambdues parts.

Davant aquesta situació, ACPV no pot, per responsabilitat cívica, mantenir-se passiva. Per aquest motiu, i davant aquest greu atemptat als drets fonamentals dels valencians i valencianes, ha convocat una concentració demà 27 d'abril de 2007, a les 10 del matí, a les instal·lacions de reemissor de la Serra de la Carrasqueta.

Cal deixar palesa la indignació de milers de valencians i valencianes que veuran restringits els seus drets més elementals, com ara el dret a la llibertat d'expressió i a la pluralitat informativa. Representants polítics, sindicals, culturals i cívics han confirmat la seua presència. (...)

Llegir noticia completa publicada a L'Avanç

300 anys després

En la Batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes de Felip V derroten les de l'arxiduc Carles d'Àustria, cosa que comportarà que Castella ocupe el Regne de València per dret de conquesta (guerra de Successió), perdent així el Regne de València tots els furs concedits fins a la data i l'implantació dels Decrets de Nova Planta.

Hui mateix s'han complit 300 anys d'aquella batalla en la que els valencians perguerem tot el que teníem, diversos actes es celebraran arreu del Pais Valencià per conmemorar aquella data i reinvindicar la nostra identitat com a poble. El moment clau serà dissabte 5 de maig, amb la manifestació del 25 d'abril amb el lema '1707-2007: Ja n'hi ha prou!'



Tres-cents anys després vivim a un territori en el que es continua menyspreant la nostra llengua, les nostres costums i la nostra identitat, una època en el que defensar la terra o les nostres llibertats ens porta a ser uns èssers extranys, les institucions no fan res per conservar allò que és nostre, al contrari, son les principals culpables de la nostra progressiva pèrdua d'identitat.



I, així i tot, continue pensant que es possible.



Salut.

Dimas Gonzàlez es presenta com a candidat

Segons ha publicat hui el diari electrònic vilaweb.cat a la seua secció d'Ontinyent ( www.vilaweb.cat/ontinyent ), Dimas González, regidor trànsfuga a l'ajuntament de Bocairent, ha aconseguit les 38 signatures necessàries per poder presentar una agrupació d'electors a les eleccions locals de Bocairent.

Dimas, després de renunciar a l'alcaldia, va facilitar l'accés al PP, a canvi de convertir-se en el regidor d'Urbanisme i estar alliberat. Ara encapçala una llista d'agrupació d'electors que no s'ha donat a conéixer però que es va presentar dilluns a la Junta Electoral de zona, a Ontinyent.

Després d'una legislatura marcada pels desgavells, ara ens ve als ciutadans el torn d'escollir els nostres representants, intentar que els pròxims quatre anys no siguen com els passats, intentar que la vida política discórrega sense 'politicus' que es pensen que la política és un joc polítics als que no els interessa altra cosa que el seu propi benefici.

Necessitem polítics implicats realment pel poble, per Bocairent, polítics que estimen el que fan, que estimen ajudar a la gent i, sobretot bona gent.

La política a nivell local està un tant desgastada, els partits que es presenten han de tornar a fer creure a la gent que la política és necessària, que ens hem d'implicar tots en ella, però la realitat es que en els darrers quatre anys han desgastat en exces la confiança que els ciutadans tenien en esta.

Sincerament, m'alegre que s'haja presentat aquesta nova candidatura, perque ningú millor per a jutjar el que ha fet Dimas els darrers quatre anys que els poble exercint el seu dret a vot.

M'agradarïa dessitjar-li a Dimas la mateixa sort que ell li va dessitjar a Bocairent en el seu dia.